La doctora María Irigoyen, psiquiatra de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, ha participat en l’estudi La mortalitat dels metges a Espanya: anàlisi de les causes de mort durant el període 2003-2022, impulsat per l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) en col·laboració amb l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La investigació actualitza el coneixement sobre les causes de mortalitat entre els professionals de la medicina i aprofundeix especialment en aspectes relacionats amb el suïcidi i la salut mental.
La Dra. Irigoyen ha estat l’encarregada d’analitzar i descriure les característiques del suïcidi entre els professionals mèdics. L’estudi ha identificat 400 suïcidis entre metges i metgesses a Espanya durant el període 2003-2022.
En termes generals, els metges presenten una taxa ajustada de mortalitat per suïcidi inferior a la de la població no mèdica. Tanmateix, el suïcidi representa una proporció més elevada del conjunt de les seves morts, fet que posa de manifest la rellevància d’analitzar aquesta causa de mortalitat dins del col·lectiu professional.
L’anàlisi per sexe i grups d’edat mostra diferències que poden ser especialment rellevants des del punt de vista de la prevenció. Entre els homes metges, les taxes de mortalitat per suïcidi són inferiors a les observades entre els homes de la població no mèdica. En canvi, entre les dones metgesses més joves —de 25 a 34 anys i de 35 a 44 anys—, així com en el grup d’edat de 55 a 64 anys, les taxes són superiors a les de les dones de la població general dels mateixos grups d’edat.
L’estudi també analitza els mètodes utilitzats en els suïcidis. Mentre que en la població general l’ofegament per suspensió i la precipitació es troben entre els mètodes més freqüents, entre els professionals mèdics destaca especialment la precipitació, així com l’ús de determinats fàrmacs d’alta letalitat.
La investigació aporta així nova informació sobre la mortalitat dels professionals de la medicina i, en particular, sobre les diferències segons sexe i edat, elements que poden contribuir a orientar futures estratègies de prevenció i abordatge de la salut mental en l’àmbit sanitari.
