Imagen
Cabecera jaume nadal meroles

Hospital Jaume Nadal Meroles

Hospital Jaume Nadal Meroles Back to top

Presentació

L’Hospital Jaume Nadal Meroles inicia la seva activitat per al sistema sanitari públic el mes de desembre de 2001, quan assumeix l’atenció dels pacients ingressats a l’antic Hospital Sociosanitari Creu Roja de Lleida, així com la majoria de la seva plantilla de professionals. El centre disposa de:

Imatge

125 places d’internament

A tot el centre

Imatge

25 places d’hospital de dia

Per als pacients

La unitat d’internament es troba distribuïda en 6 plantes d’hospitalització i una setena planta on s’ubica la sala de rehabilitació funcional i la de teràpia ocupacional. A la planta baixa s’hi troba l’hospital de dia terapèutic i rehabilitador per a l’atenció ambulatòria de les persones. L’Hospital Jaume Nadal Meroles ofereix atenció a persones amb necessitats de recuperació funcional, continuïtat de cures complexes o en situació pal·liativa. El centre atén una mitjana de 550 pacients anuals, que procedeixen tant dels hospitals d’aguts com del seu domicili o residència.

L’1 de desembre 2024, l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) passa a gestionar aquest hospital i n’assumeix la gestió directa dels serveis assistencials que es presten a l’hospital amb la pertinent subrogació dels professionals que hi treballen. S’aprofita l’estructura organitzativa existent com a fórmula per optimitzar els recursos propis dins el sistema públic de salut i garantir els màxims estàndards de qualitat.

Aquesta transformació de l’atenció intermèdia implica proveir l’atenció hospitalària i la resta de recursos sanitaris i socials del territori d’una atenció de qualitat, més proactiva i resolutiva, més a prop de la persona, i afegeix una nova mirada de treball en xarxa territorial amb fórmules de col·laboració i integració amb l’atenció primària de salut.

El model d’atenció dels hospitals d’atenció intermèdia és integral i centrat en la persona. Es basa en la seva valoració biopsicosocial, en la del seu entorn i la interdisciplinarietat pròpia de l’atenció geriàtrica i pal·liativa. Té com a objectiu prioritzar la funcionalitat de la persona, promoure l’autonomia i la qualitat de vida, i garantir la continuïtat assistencial.

Com arribar

Carrer Acadèmia, 41
25002 Lleida
Espanya

Veure a Google Maps

L’Hospital Jaume Nadal Meroles està situat al Carrer Acadèmia, 41 (25002 Lleida), en una zona cèntrica de la ciutat, propera a l’Eix Comercial i amb fàcil accés tant a peu com amb vehicle privat o transport públic. La seva ubicació el situa a pocs minuts del centre urbà i en una àrea ben connectada amb la resta de barris de Lleida.

Com arribar-hi amb transport públic

L’hospital és accessible mitjançant diverses línies d’autobús urbà de Lleida que tenen parada al carrer Acadèmia.
A més, per a persones que arribin des d’altres municipis, l’estació de tren Lleida-Pirineus i l’estació d’autobusos es troben a una distància accessible, des d’on es pot continuar el trajecte amb autobús urbà o taxi.
La bona connexió amb el transport públic facilita l’accés tant a pacients com a familiars i professionals, garantint una arribada còmoda i segura al centre.

Unitats del centre

  • Unitat de recuperació funcional i continuïtat de cures (50 llits)
  • Unitat de Cures Pal·liatives (11 llits)
  • Unitat de Llarga Estada (65 llits)
  • Hospital de dia rehabilitador (25 places)

Equip

  • Jordi Ballesté Torralba
  • Eugeni Jove Subirada
  • Antoni Barrcelo Montala
  • Myriam Acosta Recuero
  • Esperanza Ballester Martínez

Cartera de serveis

Unitat de recuperació funcional i continuïtat de cures

Atén persones que independentment de l’edat tinguin dos o més dels criteris següents:

Pèrdua funcional en les activitats de la vida diària (AVD). Assegurant que no requereix mesures pròpies d’una fase aguda i es coneix diagnòstic de la malaltia precipitant

Adaptació de la discapacitat

Necessitats d’atenció social (dèficit d’autosuficiència) associats al problema de salut que motiva l’ingrés

Contraindicació per a començar tractament rehabilitador per risc de descompensació o empitjorament clínic

Necessitat d’intensitat rehabilitadora variable (en funció de les característiques de la persona)

Patologia ortogeriàtrica post-aguda

Patologia neurològica

Estabilització d’insuficiència d’òrgan amb pronòstic incert i/o necessitats de RHB integral

Atenció de rehabilitació per assolir l’estat basal o la màxima recuperació possible

Fomentar la màxima autonomia de la persona des de la vessant rehabilitadora a la de cures

Suport psicoemocional relacionat amb la pèrdua i adaptació a la nova situació

Mantenir les especificitats del model d’atenció geriàtric

Unitat de Cures Pal·liatives

Habitualment atén persones amb malaltia crònica avançada (prioritàriament NECPAL II i III) que tinguin 2 o més dels criteris següents (1 grup A i 1 o més grup B), inclosos infants amb malaltia crònica greu que limita la seva vida: 

Símptomes de difícils control no assumible a domicili i /o amb tractament o tècniques complexes

Atenció psicosocials complexes de la persona i/o entorn associats al problema de salut que motiva l’ingrés

Complicacions intercurrents reversibles (infeccions, toxicitat medicació ...) que precisin de continuïtat de cures

Situació d’últims dies complexa o amb malestar emocional intens

Necessitat de continuïtat de tractaments mèdics de control de símptomes

Necessitat d’intensitat terapèutica (variable en funció de les característiques de la persona)

Necessitat d’intervenció psicosocial complexa

Situació d’últims dies

Necessitats de maneig farmacològic complex per a control simptomàtic

Oncològics

No oncològics

Atenció de pacients complexes: avaluació multidimensional que requereix mesures diagnòstiques complexes o altres especialistes, pla terapèutic i intervenció multidimensional amb accés a serveis propis d’aguts, presa decisions, PDA

Mantenir especificitat del model d’atenció de cures pal·liatives

Mesures terapèutiques invasives per al control del dolor o altres símptomes associats al final de la vida

Unitat de Llarga Estada

El perfil de les persones ateses en una Unitat de Llarga Estada respon habitualment a situacions de cronicitat avançada, dependència funcional i necessitat de cures sanitàries continuades que no poden ser assumides al domicili de manera segura o adequada.

Dependència funcional elevada o progressiva, amb necessitat de cures continuades no assumibles al domicili de manera temporal o permanent

Malalties cròniques complexes o avançades, amb estabilitat clínica relativa però amb risc de descompensació i necessitat de seguiment mèdic i d’infermeria continuat

Símptomes persistents o de control complex, que requereixin ajustaments terapèutics freqüents i supervisió professional continuada

Complicacions recurrents o fragilitat clínica, que facin necessària una vigilància estreta i intervenció precoç davant possibles descompensacions

Necessitats de cures tècniques continuades, com ara cures de ferides complexes, nutrició enteral, oxigenoteràpia, tractaments intravenosos o altres dispositius assistencials

Situacions de deteriorament cognitiu o trastorns conductuals associats a malaltia neurològica o demència, que dificultin l’atenció domiciliària

Necessitats psicosocials complexes, tant de la persona com del seu entorn familiar, que requereixin intervenció interdisciplinària (treball social, psicologia, suport familiar)

Situacions de final de vida no immediat però amb pronòstic limitat, que requereixin un abordatge integral, orientat al confort, la qualitat de vida i la planificació de decisions compartides

Necessitat de continuïtat de tractaments mèdics i cures d’infermeria orientats al control de símptomes, amb seguiment clínic especialitzat i ajustaments terapèutics freqüents

Necessitat d’intensitat terapèutica, variable segons les característiques clíniques, funcionals i emocionals de la persona, que requereixi atenció sanitària estructurada i interdisciplinària

Necessitat d’intervenció psicosocial complexa, tant de la persona com del seu entorn familiar, que impliqui suport psicològic, social i acompanyament en la presa de decisions

Situació d’últims dies de vida, amb requeriment d’atenció integral orientada al confort, la dignitat i l’acompanyament

Necessitats de maneig farmacològic complex per al control simptomàtic, incloent l’ús de fàrmacs específics, vies d’administració alternatives o combinacions terapèutiques que requereixin supervisió especialitzada

Pluripatologia crònica complexa, especialment en persones amb fragilitat clínica elevada

Malalties cardiovasculars cròniques avançades (insuficiència cardíaca, cardiopatia isquèmica crònica) amb descompensacions recurrents

Malalties respiratòries cròniques avançades (MPOC, insuficiència respiratòria crònica) amb necessitat d’oxigenoteràpia o suport respiratori

Malalties neurològiques amb seqüeles greus o evolutives (ictus amb gran dependència, Parkinson avançat, esclerosi múltiple progressiva)

Demències en fase moderada o avançada, especialment quan s’associen a trastorns conductuals o elevada dependència

Malaltia renal crònica avançada no subsidiària de tractament hospitalari d’aguts però amb necessitat de seguiment clínic

Ferides cròniques complexes o úlceres per pressió que requereixin cures especialitzades prolongades

Seqüeles de fractures o processos traumatològics amb pèrdua funcional important i necessitat de cures continuades

Malalties cròniques amb necessitat de dispositius o suports permanents (sondes d’alimentació, ostomies, catèters de llarga durada)

Activitat assistencial clínica

Activitat de manteniment i rehabilitació funcional

Activitat psicosocial i d’acompanyament

Activitat de coordinació i continuïtat assistencial

Hospital de dia d’Atenció Intermèdia

L’Hospital de Dia d’Atenció Intermèdia és un recurs assistencial ambulatori adreçat a persones amb cronicitat complexa, fragilitat o necessitat de rehabilitació i seguiment clínic especialitzat, que requereixen atenció sanitària estructurada però no ingrés hospitalari.



El seu objectiu és oferir una atenció integral, interdisciplinària i centrada en la persona, orientada a mantenir la funcionalitat, prevenir descompensacions i afavorir la continuïtat assistencial, evitant ingressos innecessaris.

Persones amb malalties cròniques complexes o avançades clínicament estables, però amb risc de descompensació

Situacions de fragilitat o deteriorament funcional incipient que requereixin valoració i intervenció precoç

Necessitat d’ajustaments terapèutics freqüents o seguiment clínic estret sense criteris d’ingrés

Pacients amb pèrdua funcional després d’un procés agut que requereixin rehabilitació ambulatòria intensiva

Persones amb deteriorament cognitiu lleu o moderat amb necessitat de seguiment estructurat

Situacions que requereixin suport psicosocial i coordinació amb l’entorn familiar i comunitari

Necessitat de valoració geriàtrica integral o valoració interdisciplinària especialitzada

Seguiment mèdic i d’infermeria per al control de símptomes i prevenció de complicacions

Administració de tractaments específics ambulatoris (tractaments intravenosos programats, transfusions, cures complexes)

Rehabilitació funcional (fisioteràpia, teràpia ocupacional) orientada a recuperar o mantenir l’autonomia

Educació sanitària i entrenament en autocures per a la persona i la família

Intervenció psicosocial i suport emocional

Coordinació amb atenció primària, serveis socials i altres recursos del territori per garantir la continuïtat assistencial

Pluripatologia crònica complexa amb estabilitat clínica. Insuficiència cardíaca o respiratòria crònica amb necessitat de seguiment estructurat

Malalties neurològiques amb afectació funcional lleu o moderada

Seqüeles d’ictus o fractures amb necessitat de rehabilitació ambulatòria

Demències en fase lleu o moderada

Ferides cròniques que requereixin cures especialitzades ambulatòries

Malaltia oncològica estable amb necessitat de control simptomàtic o tractaments programats

Activitat rehabilitadora i funcional a nivell físic i cognitiu

Activitat psicosocial i d’acompanyament

Activitat de coordinació i continuïtat assistencial

Docència

Formació Pregrau

Col·labora amb la docència en la Facultat de Medicina, Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida (UdL) amb dos professors associats.