Avui 12 de febrer se celebra el Dia Internacional d’aquest desordre neurològic que pot aparèixer en qualsevol moment de la vida i les seves manifestacions són diverses.
El Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova va atendre el passat 2023 un total de 1.309 visites de pacients amb epilèpsia (364 primeres visites i 945 visites successives), un desordre neurològic que es caracteritza per crisis epilèptiques recurrents i les conseqüències neurobiològiques, cognitives, psicològiques i socials que se’n poden derivar. Juntament amb el Servei de Neurofisiologia, es fan de mitjana uns 1.350 electroencefalogrames cada any.
Avui dia 12 de febrer se celebra el Dia Internacional de l’epilèpsia, una data impulsada per la Lliga Internacional contra l’Epilèpsia (ILAE), en què es pretén fer visible i entenedora una malaltia que encara carrega amb diversos estigmes. L’epilèpsia afecta 400.000 persones a l’Estat espanyol i cada any se’n diagnostiques 20.000 casos nous. Pot aparèixer en qualsevol moment de la vida i les seves manifestacions són variades. Caure al terra, patir moviments convulsius i treure escuma per la boca són només les manifestacions més greus. En cavi, molts afectats mai presentaran convulsions. Poden tenir episodis d’alteració de la consciència durant els quals fan actes motors automàtics, altres presenten espasmes als braços que provoquen la caiguda del que tinguin a les mans, hi ha infants amb episodis d’absència de consciència de segons de durada, i així, una llarga llista de símptomes.
El doctor Àlex Quílez, neuròleg de l’HUAV, explica que les causes poden ser genètiques (més freqüents en les epilèpsies d’inici infantil), infeccioses, immunològiques i estructurals (dany cerebral adquirit, malformacions cerebrals, etc). El diagnòstic es realitza mitjançant dades clíniques amb el suport d’exploracions com l’electroencefalograma i la ressonància magnètica. El tractament principal es basa en fàrmacs que modulen i disminueixen l’excitabilitat de les neurones. Amb els fàrmacs adequats fins al 70% dels pacients poden controlar les crisis. A la resta de casos pot ser necessari la realització d’estudis més complexos i utilitzar altres teràpies com la neuroestimulació (estimulació elèctrica del cervell), dieta cetogènica o diferents tècniques quirúrgiques.
Si un dia som testimonis d’una persona que està patint una convulsió, Quílez explica que hem d’evitar que la persona que es pugui colpejar durant els espasmes; no s’ha d’introduir un objecte a la boca ja que podem causar més danys; intentarem determinar la durada de la convulsió; un cop hagi cedit, habitualment entre 1 i 3 minuts, col·locarem la persona en posició de seguretat i l’anirem estimulant per valorar el grau de recuperació de la consciència.
En les darreres dècades la recerca ha permès una millora de les tècniques diagnòstiques, l’aparició de nous test genètics, el desenvolupament de fàrmacs antiepilèptics dirigits i el progrés de les tècniques quirúrgiques.
